Divendres, 28 De Abril De 2017
Plaça del Tornall, 1, Rialp - 25594
Telèfon: (+34)973620365 Fax: (+34)973620308

Informació del municipi

22/04/2012

Municipi de Rialp

Foto


L'actual municipi de Rialp, de 63,31 km2, és formà el 1969 amb l'annexió del terme de Surp al tradicional de Rialp. El municipi limita al N amb els termes d'Espot i la Guingueta d'Àneu, a l'E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SO i a l'O amb Sort.

El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa: el sector tradicional del terme de Rialp s'estén principalment a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la vall d'Àssua; la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s'assenta la vila de Rialp, centre del municipi, és molt estreta, i la de l'esquerra, on hi ha els pobles agregats de Beraní i de Roní, s'endinsa pels vessants esquerres de la Ribalera (el Romadriu constitueix, en part, el límit fins a la seva confluència amb la Noguera).

Les terres de l'antic terme municipal de Surp s'estenen a la dreta de la Noguera Pallaresa i comprenen un ampli sector del N de la vall d'Àssua (tota la vall del riu de Caregue i els vessants esquerres del riu de Sant Antoni, fins prop de Rialp).

La vall de la Noguera, llevat de la plana oberta a la desembocadura del riu de Sant Antoni (que es forma per la unió del Rialpo, o riu de Berasti, i el de Caregue), és encaixada entre els grans massissos que marquen el límit entre les altes valls d'origen glacial i la ribera de Sort, menys alterosa i oberta a les influències mediterrànies. El sector de l'esquerra de la Noguera Pallaresa, molt abrupte i trencat, és format pels vessants NO del cim de la Torreta de l'Orri o tossal de l'Orri de Rubió, que assoleix els 2.437 m (ja a Soriguera), dins l'alineació muntanyosa que separa la coma de Rubió de la Ribalera.

A la dreta de la Noguera el terme es configura bàsicament seguint la vall del riu de Caregue, llevat de la capçalera estricta, que s'endinsa al terme veí d'Espot, sota el cim de les Picardes (2.801m), i al de la Guingueta d'Àneu (serrat del Pou i tossal del Duc). La vall segueix la direcció N-S; els vessants drets, a ponent, limiten amb el terme de Sort per una carena on destaca la roca de la Portella (2.375 m), entre els colls de la Portella de Dalt i de la Portella de Baix, continuada pel bony d'Arquer i el serrat de Caregue; els vessants esquerres són separats del terme de Llavorsí per la carena marcada pel Cap Major (2.055 m) i continuada per la collada de Rat i per la del Cantó fins al pic de Matanegra (2.082 m). El límit SO és marcat pel Rialpo, o riu de Berasti, i després pel de Sant Antoni. El sector, fora ja de la vall d'Àssua, és separat del de Llavorsí (sector de Sant Romà de Tavèrnoles) per una carena on destaca el tossal de la Font Freda (2.035 m).

El terme comprèn la vila de Rialp, cap administratiu del municipi, i els pobles de Surp, Beraní (o Braní), Caregue, Escàs, Rodés i Roní, el santuari de la Muntanya i les restes de l'antic monestir d'Oveix.


22/04/2012

La població

Foto


El municipi ha estat un dels que ha mantingut un important potencial demogràfic dins la comarca. Ja el 1378, amb 31 focs, 6 dels quals pertanyien a Beraní, Rialp era una de les primeres poblacions del Pallars i el 1553, amb 44 focs, 2 dels quals eren a Roní, només era superada per Sort. Al segle XVIII, el conjunt del terme tradicional de Rialp passà de 333 hab. el 1718 a 528 hab. el 1787, i en el moment de màxim progrés demogràfic, el 1860, tenia 750 hab. Després, sofrí oscil·lacions (506 hab. el 1900, 611 hab. el 1920 i 523 hab. el 1930). Posteriorment, i malgrat un augment que es produí vers el 1970, la tendència és regressiva: 491 hab. el 1960.

El 1553, el conjunt dels nuclis del tradicional terme de Surp tenia 42 focs (15 de Surp, 12 de Caregue, 8 d'Escàs i 7 de Rodés) i al segle XVIII passà de 264 hab. el 1718 a 305 hab. el 1787. Assolí un màxim de 546 hab. el 1860, després baixà i s'estabilitzà al voltant dels 400 hab. fins a la Guerra Civil de 1936-39. El 1940, la població disminuí a 299 hab., a 230 hab. el 1950, i pujà a 263 hab. el 1960.

El primer cens conjunt del municipi registrava un total de 656 hab. per a l'any 1970, que el 1981 s'havia reduït a 415 hab. Dençà d'aquest moment, la població experimentà una certa millora, amb 466 hab. el 1991 i 533 hab. el 1999.

Durant el període que transcorre entre els anys 2001 i 2009, Rialp ha experimentat un creixement en la seva població de 137 persones, amb un total de 656 habitants registrats l'any 2009. Un creixement superior en posar-lo en relació amb els creixements de població, en el mateix període temporal, del conjunt de la comarca del Pallars Sobirà i de la província de Lleida, territoris amb un menor increment poblacional en termes relatius. Des de l'any 2009 fins al 2011, la població va incrementar fins als 664 habitants l'any 2011.


22/04/2012

La economia

Foto


La posició central de Rialp, entre les valls pirinenques i les petites valls d'erosió d'influència mediterrània, li ha donat un particular dinamisme econòmic, en el qual es combinen les activitats agrícoles i les menestrals que servien el mercat comarcal. Tradicionalment, la població vivia del conreu dels cereals, la vinya, les pastures per al bestiar oví i l'explotació dels boscos de Sobac.

Al segle XVIII, s'inicià la recria de bestiar mular, al primer quart del segle XX s'introduí la patata, i als anys trenta del segle XX, la ramaderia bovina per a la producció lletera. Pel que fa a l'agricultura, Madoz, a mitjan segle XIX, explica que s'hi feia sègol, blat, ordi, fenàs, patates, nous, ametlles, pomes, peres, prunes, cireres i figues i s'hi criava bestiar de llana i boví. A més, hi havia diverses activitats menestrals: una màquina de cardar llana i de filar, dos batans, una serradora i una terrisseria d'obradors, la major part destinats a la preparació del cànem, amb el qual es feien cordes, cordills de tota mena i sacs. Aquestes activitats pràcticament han desaparegut. A la fi del segle XIX, però, s'aprofitaven també les feixes construïdes als inclinats vessants de la muntanya de Rodés, tal com explica A. Young en el llibre Viatge a Catalunya: A Rodés pugem una muntanya rocosa i trobem de sobte vinyes i arbres fruiters, bé que encara tenim neu a la vista. A mesura que anem baixant [es refereix de l'alt Pallars cap a la Conca de Tremp], veiem que és conreat tot el que té possibilitats de ser-ho. A finals del segle XX, l'agricultura va ser destinada a la producció de farratge i cereals. El terme comptava amb un bon nombre de pastures per la cria del bestiar oví, boví i equí.

Pel que fa a la indústria, destaca l'empresa que gestiona les pistes d'esquí de Port-Ainé i una planta embotelladora d'aigua (1989). Tot i que manté el caràcter de centre de serveis, Rialp és un municipi on es combinen l'economia agrícola i ramadera i un potencial turístic afavorit, d'una banda, per les instal·lacions d'esports d'hivern (les pistes d'esquí de l'estació de Port-Ainé) i, de l'altra, per les activitats d'aventura que es promouen a l'estiu. Tot això comporta que el terme disposi d'una notable oferta d'allotjaments com hotels, pensions i residències casa de pagès.

L'economia de Rialp, en l'actualitat, gira entorn del sector terciari. És un poble centrat en el turisme, la seva bona situació geogràfica dins d'un entorn natural privilegiat fa que el municipi sigui centre d'activitat turística durant bona part de l'any.

L'oferta per a la pràctica de l'esquí i els diferents allotjaments per a visitants existents no només a Rialp sinó també a la resta de nuclis de població del municipi, contribueixen a desenvolupar el sector.

El darrer trimestre de l'any és quan el sector terciari acusa una menor activitat.

Per a les arques municipals, la principal font d'ingressos es genera a través d'una central hidroelèctrica situada al barranc de Sant Antoni.

El sector primari és un sector en decadència, amb un creixent envelliment de la població que s'hi dedica. A la comarca hi ha denominacions d'origen del bestiar oví, boví i cavallí (poltre) que produeixen una excel·lent carn ecològica.

Tradicionalment, Rialp ha estat un municipi de gent emprenedora dedicada al desenvolupament de diversos oficis a través dels quals el poble va mantenir una merescuda fama i que el va alçar com a referència comarcal en el desenvolupament d'oficis.


Xarxes socials
Destacats
IWS

Mapa Web